|
Acerat :
Color dels blancs que són pàl·lids i mostren petits
reflexos d’apariència metàl·lica.
Acetona :
S’anomena així a l’aroma suau que recorda un mica les laques d’ungles.
Acidesa fixa : És l’acidesa d’un vi relativa a la suma de la quantitat d’àcids fixos, tant
orgànics com minerals, que es troben en la seva composició.
Acidesa total :
Recull el grau total d’acidesa d’un vi, i que és el
resultat d’agregar a l’acidesa fixa, l’acidesa volàtil. L’acidesa està
estretament relacionada amb el procés de criança, ja que si l’acidesa és major,
més apta és per la maduració.
Acidesa volàtil :
És la concentració d’àcids lliures d’un vi. Si aquesta
és molt elevada, la qualitat d’aquell vi se’n ressenteix.
Afruitat : Vi delicat i aromàtic que
recorda el sabor i l'olor de la fruita.
Airejat : Vi que
presenta els caràcters olfactius disminuïts per l'exposició del vi a l'aire
Alcohòlic : No
es considera un defecte, només una característica important d’un vi que destaca
per una aroma a alcohol que no es fa molesta.
Aldehídic : Aroma alcohòlica que es dóna en reserves quan s’acompanya d’un toc a ranci per
l’oxidació de l’envelliment.
Amargós : Cert
sabor amarg dispers que s’aprecia en els amontillats i en els "finos".
Aspre : Vi astringent,
massa ric en tanins, donant-li una sensació de duresa.
Astringent : Es diu que un
líquid és astringent quan dóna la sensació d'amargor i provoca una
contracció dels teixits i les mucoses
Inici
|
|
Balsàmic :
Aroma que recorda a l’eucaliptus o encens. S’aprecia en
vins d’envelliment de zones de molta calor.
Blanc : És el
vi obtingut de raïms blancs i que es caracteritza perquè s’aparta la pellofa del
most abans de la fermentació.
Bouquet : Es
refereix a tot allò relacionat amb les aromes d’envelliment d’un vi, per tant
els vins joves estaran mancats de bouquet.
Brillant : Es
refereix al caràcter jove i net d’un vi en concret.
Brisa : Són
les restes que s’obtenen després del premsat del raïm.
Brotada : L’etapa del cicle de vida de la vinya en el qual té lloc el brot de les fulles.
També es denomina foliació.
Inici
|
|
Caoba : És
el color que agafa un reserva en fases avançades d’envelliment.
Capa : Terme
que fa referència al color dels vins, més concretament a la intensitat del
color.
Caramel·litzat :
El típic gust de caramel torrat d’alguns vins de gran
cos.
Carnós : Sabor
d’aquells vins densos i de gran cos.
Cedre : Aroma
que recorda aquesta fusta, en moltes ocasions disfrassada amb un suau perfum.
Cirera : Fruita amb la qual es compara el color d’un vi per les seves similituds.
Clar : Vi brillant que presenta un lleuger residu en suspensió. Aquest
residu pot procedir del deteriorament del suro o de restes d'agents filtrants.
Color : Atribut que presenta un vi referent al
seu aspecte, corresponent a la radiació de llum de l'espectre visible que
reflecteix.
Cos : És una qualitat dels grans vins. Es diu que
un vi té cos quan, a la boca, notem una sensació de consistència.
Inici
|
|
Dàtils : Recorda l’olor dolça i passificada d’aquest fruit.
Daurat : Com
el seu nom indica, es refereix a un color proper a l‘or, que s’acostaria a un
groc amb tonalitat rogenca.
Dens : Es
denomina així al gust que proporciona el cos d’un vi carnós.
Dolçor : Matís
que es deixa apreciar lleument en vins de sabor sec.
Inici
|
|
Ebenisteria : Clar aroma de vins madurats en
bótes noves de fusta i que recorda al vernís sobre fusta.
Elegant : Destaca per la noblesa i finesa de les seves aromes, que encara que no siguin
molt nítides sí que permeten sentir la diversitat d’aromes de fustes perfumades
sense mostrar excessiva intensitat.
Endolcit : Es refereix al gust dels vins que posseeixen aquest sabor típic de dolcesa.
Envelliment : Procediment durant el qual envelleixen i maduren els vins, ja sigui en ampolla
o en bóta de roure.
Equilibrat : Característica important d’un vi bo i que defineix l’harmonia entre els seus
trets principals i el seu sabor.
Eteri : Característic dels vins d’aroma alcohòlica que encara no han arribat a la seva
maduresa i estan encara en procés d’oxidació.
Extracte sec : Són les restes que queden deprés de l’evaporació del vi.
Inici
|
|
Fi : Característic dels vins d’aromes nobles i elegants d’òptima intensitat, que
recorden lleument a fustes perfumades.
Flor : Aroma
típica del fino i la mançanilla, que agafen de la capa de llevadures que cobreix
els mostos durant la fermentació.
Floració : Etapa del desenvolupament del cep durant el qual s’obren les flors.
Floral : Aroma
de pètals de flors (roses, gessamí...)
Franc : Vi que
no mostra tenir defectes en la seva aroma o sabor.
Inici
|
|
Garrofer :
Olor a dolçor torrada que es troba en alguns brandies
de reserva.
Golfes : Es
refereix a l’olor de fusta vella i seca que s’acostuma a respirar en unes golfes.
Es típic de vins molt vells que han madurat varis anys en bótes de fusta també
molt velles.
Grau alcohòlic :
És la graduació alcohòlica d’un vi i que indica el
percentatge d’alcohol contingut. Quan es diu que té 11º significa que té un 11 %
d’alcohol.
Guinda : El
color que es situaria entre el negre i el rosat.
Inici
|
|
Harmònic : Es diu que un vi és harmònic quan els seus constituents normals ressalten d'una
forma evident i el gust persisteix després del tast.
Inici
|
|
Intens-D’aroma consistent i ràpidament
perceptible.
Iodat : És
l’aroma alcohòlica amb trets torrats i dolços.
Iode : Color
semblant a l’or vell però una mica més marró, i que per tant s’assembla al iode.
Inici
|
|
Jove : Fresc, amb l’acides de la joventut.
Inici
|
|
Llarg : Quan després d’haver ingerit el vi,
el seu sabor encara perdura uns segons a la boca.
Lleuger : Es
diu d’aquells vins que els falta cos. És el contrari a un gust carnós.
Llevadures : És la típica aroma seca que es pot apreciar en els vins joves i en els caves.
Límpid : Sense terbolesa ni taques opaques.
Inici
|
|
Maceració : Procediment que consisteix en
conservar la pellofa amb el most perquè aquest agafi més color i aroma, el qual
inclourà matisos similars a l’aroma que desprèn el dipòsit on es produeix la
maceració.
Mares : Restes
que s’obtenen després de la fermentació del vi . També es denominen pòsits.
Most : Terme
amb el qual es coneix al suc obtingut a partir dels raïms, i del qual
s’elaboraran els vins.
Inici
|
|
Negre : És el
vi obtingut a partir de varietats negres amb la peculiaritat de no separar la
pell del most abans de la fermentació.
Net : Quan es
pot apreciar en un vi una limpidesa completament homogènia.
Notes d’evolució :
Són trets a destacar sobre un envelliment prematur del
vi per oxidació o per efecte de la calor.
Notes de fusta :
Tret que es denota en vins envellits en bótes noves, i
de les quals agafa un lleu sabor a fusta.
Notes minerals :
Aromes amb cert record a minerals com la pissarra o la
sorra.
Inici
|
|
Obert : Quan el color és de poca intensitat,
que és molt clar.
Or vell :
Seria el daurat però amb una tonalitat una mica més fosca.
Organolèptic : S’anomena així a tot allò relacionat amb la percepció de les característiques
sensorials del vi com l’aroma, el sabor, el cos, etc.
Inici
|
|
Pastisseria :
Trets dolços i torrats d’un vi amb un determinat record
a la vainilla, el caramel i altres ingredients típics de pastisseria.
Pastós : És la
congregació de sabors dolços i carnosos.
Pell de taronja :
Aroma de fruites però amb cert matís picant.
Pell madura : Fa referència a l’olor que dóna el raïm quan és premsat.
Pellofa : Nom
amb el qual es coneix popularment la pell del raïm.
Picant : Sensació caracteritzada per una fina bombolla d'anhídrid carbònic.
Polifenols : Són compostos derivats de fenols i que es troben en la composició del vi. D’ells
depenen en gran part l’aroma, el sabor i el color.
Portaempelt : El peu de cep americà on s’efectua l’empelt del cep europeu, amb la finalitat de
dotar a la vitis vinífera d’unes arrels més fortes.
Pòsits :
Restes que s’obtenen després de la fermentació del vi . De vegades es denominen
mares. També fa referència a l’aroma d’herbes que poseeixen alguns vins.
Postgust : És
el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es
denomina retrogust.
Puntes d’alcohol :
Lleu excés de matisos alcohòlics que es denoten en
alguns vins.
Inici
|
|
Quallat : Etapa del cicle de desenvolupament
del cep en la qual comença la formació del que seran els grans de raïm que han
estat fecundats. Inici
|
|
Reducció : Es
denomina així a l’aroma que pren un vi després d’un llarg període
d’embotellament sense aire.
Retrogust : És
el sabor i l’aroma que queda a la boca després de la ingestió del vi. També es
denomina postgust.
Retronasal : Moment del tast en el qual el tastador expulsa aire pel nas mentre saboreja el
vi. L’objectiu és prendre millor nota de determinades aromes del vi.
Rivet : Nom
amb el qual es coneix al vi que queda a la part de més enfora en una copa de vi,
i que normalment és més clar a la vista del tastador.
Rodó : Es diu
del gust d’un vi carnós i amb cos que manté una notable suavitat.
Rosat : És vi
obtingut de varietats de raïm negre però amb la diferència de que s’aparta la
pell del most abans d’acabar d’escometre la fermentació.
Inici
|
|
Saborós
: Gust definit per gran varietat de trets que mantenen
un sabor suau i agradable.
Salí : L’aroma
d’un fino en l’envelliment del qual ha intervingut una gran quantitat de flor
Suau :
Vi harmònic, agradable al paladar. Presenta poca
concentració d'àcids i tanins, per tant poca astringència.
Inici
|
|
Tànnic : Sabor derivat d’un alt contingut en
tanins i que proporciona un gust una mica aspre.
Tast : Procediment pel qual s’examinen les característiques organolèptiques del vi, que
són les relatives a les percepcions que es tenen del mateix a través dels
sentits (vista, olfacte i gust).
Terrós : Olor
a terra mullada molt típica en varietats de raïms com cabernet i merlot.
Tipus mediterrani :
Típic de les varietats cultivades en zones de clima
càlid com el mediterrani. S’entremesclen aromes alcohòliques, dolces i torrades.
Toffee : Aroma
de caramel torrat o dolços de cafè d’alguns negres vells.
Torrefacte : Gust similar al cafè torrat amb un matís dolç a caramel. Típic de vins envellits
en bótes determinades o obtinguts de fruits molt madurs.
Tou : S’anomenen així a aquells vins que tenen una acidesa massa baixa i els falta
frescor.
Inici
|
|
Untuós : Vi de gust gras amb cert matís dolç.
Inici
|
|
Vainilla : Aroma que prenen certs vins
després de llargs períodes d’envelliment en bótes de roure.
Vellutat : Es
troba en vins vells en els quals l’envelliment en bóta ha disminuït el seu
contingut de tanins i els ha proporcionat un gust suau i agradable.
Vernís : Aroma
que agafa el vi vell pel procés de maduració a les bótes de fusta.
Verol : L’etapa en l’evolució anual del cep, durant la qual els grans van agafant el seu
color, essent vermell en el cas de les varietats negres, i groc en les varietats
blanques.
Vi comú : Es
coneix així al vi que no es troba emparat per cap denominació d’origen.
Vi d’agulla -
Es caracteritza per ser vi la fermentació malolàctica del qual s’ha produit una
vegada embotellat.
Vi de taula : És el vi que és apropiat per acompanyar els menjars. No té perquè ser de baixa
qualitat o vi comú, ja que es pot tractar de vins de reserva de les més
importants i conegudes denominacions d’origen.
Vi espumós : Són els vins caracteritzats per haver experimentat la fermentació alcohòlica en
recipients petits o a la mateixa ampolla, adquirint una important quantitat de
gasos.
Viscós : Vi d'escassa fluïdesa, generalment pel seu alt contingut en sucres, tot i que també
pot ser a conseqüència d'una malaltia bacteriana.
Inici
|
